Neues-logo-gross.gifgif

Estem contents que el que hagis trobat hagi estat del teu interès. No dubtis a contactar amb nosaltres per allò que et calgui. Aquest és un projecte en construcció i es desitjos de conèixer noves realitats i de poder aportar aquell coneixement adquirit al servei de projectes il·lusions i objectius nobles.

No tenim cap pressa

Konzepte és un projecte personal que pretén facilitar la implementació de polítiques culturals eficaces. Com en l'educació la implementació de polítiques culturals requereix temps. Un temps que massa sovint no ens donem. Val la pena invertir en coneixement per a obtenir uns resultats més d'acord al que les nostres ideologies ens demanen.

Els nostres projectes en dades

Dinamització90%
Educació permanent75%
Anàlisi i diagnosi100%
Difusió cultural80%

Entrades al bloc

agost 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  

BLOC de KONZEPTE

Una finestra per conèixer allò que fem i pensem
All
0
Cultura Municipal
0
Educació
0
Opinió
0
Recursos gestió cultural
0
Serveis culturals
0
Serveis empreses
0
Sin categoría
0

Comiat de les entitats de Tona

16 d'abril de 2021
Com ja heu sabut, deixo el meu treball al Servei de Cultura de Tona. Seran ja  prop de nou anys els  que m’han ocupat en desenvolupar un projecte del qual sento una especial satisfacció i carinyo. Nou anys donen per moltes coses i són suficients per a entendre que els cicles tenen el seu principi i finals. Cicles que són necessaris per les persones i per també per a les col·lectivitats. Al llarg d’aquests quasi nou anys he pogut viure amb vosaltres la construcció de molts projectes, idees i il·lusions. Alguns de nous, d’altres antics als que he pogut participar i aportar allò que ha estat possible. Haig d’agrair l’acollida que al llarg d’aquests anys he tingut per part vostra. Si bé els inicis foren durs, mica en mica hem sabut construir confiances i complicitats  que m’han permés posar a la vostra disposició allò que sóc i allò que sé fer. Queden, per a  enriquir la realitat cultural de Tona, idees, programacions, projectes, accions i sobretot, molta voluntat de revertir una situació, que ara es planteja transcendent. Al llarg d’aquests anys he intentat construir des de la humilitat i el  respecte a una comunitat a la que he intentat  servir de la única forma que podia: treballant.  M’enduc el millor: la confiança, la disposició i, en molts  casos, la vostra estima. Una estima a la que aspirava quan vaig arribar, i de la que gaudeixo i agraeixo com un tresor conquerit. Confio perdonareu els errors, descuits, faltes o absències que hauré comés i desitjo els poseu en el lloc que els correspongui, sense que amagui l’esforç en ser útil i profitós per als vostres projectes i il·lusions. Crec honestament que deixo Tona en una situació culturalment millor de la que em vaig trobar i sento alegria en haver pogut participar d’aquesta transformació. Una transformació que heu protagonitzat i que he intentat facilitar i recolzar amb les eines i coneixement que he estat capaç de generar. Queden molts projectes, idees i desitjos encara per fer i estic convençut que l’enginy i empenta que teniu serviran per materialitzar-los. La cultura és de les millors eines per a sortir d’un forat on ens ha instal.lat la pandèmia i les entitats la millor de les estructures per a fer reviscolar el futur. Tanco doncs aquesta etapa amb el desig d’haver estat una eina per a vosaltres i amb la voluntat que el tancament d’una etapa permeti l’obertura d’altres amb millor i major profit. Amb el meu agraïment profund Xevi Cliqueu per a un regal per les vostres orelles: (Si no voleu comentar la carta més avall podeu comentar la peça que escoltareu)  

Als companys i companyes de l’Ajuntament de Tona

16 d'abril de 2021
“That’s all folks!”. Hem arribat al final. Com tot, aquesta tenia també una data de caducitat. El trajecte ha estat llarg, fins i tot més llarg del que m’esperava, però ha estat, sobretot, intens.  Vull que sapigueu que per sobre de tot estic molt  satisfet de la feina que hem fet. Una feina que sense vosaltres jo no hauria pogut fer i una feina, que en bona part, ha estat de qualitat i amb molt de valor, com bona part de les coses que fem i que ningú no ens diu. M’emporto les complicitats, els estímuls compartits, els fracassos que ens fan aprendre, i sobretot, el trànsit per uns anys on he trobat persones amb qualitats i valors. Segurament mai prou ben entès, m’he sentit acollit per persones que han volgut compartir amb mi inquietuds,  projectes  i imatges d’un poble culturalment inquiet. També he sentit el rebuig i la displicència d’altres que lluny de sumar han sembrat divisió i incomunicació. Fins i tot a totes elles els haig d’agrair l’aprenentatge. La dificultat en aquest trànsit m’ha fet aprendre moltes coses. Aprendre des de la humilitat  i des de la voluntat de voler fer-ho fer. Des de la meva arribada, he procurat teixir i donar el millor de mi,  atenent que és la gent del poble els qui ens paguen el sou i a qui li devem tot allò que acabem fent. No obstant, també he intentat fugir del servilisme i he reclamat per a mi, i per a totes les persones que treballem en el servei públic, la dignitat i respecte personal i professional que no sempre hem tingut. També he intentat contribuir a la millora de la organització que compartíem, generant espais per treballar conjuntament malgrat les dificultats i l’aïllament propis de la cultura de l’empresa. Ja cansat, deixo una organització, on hi ha persones que pateixen i malgrat ser escoltades són abandonades a la seva sort. Em resulta dolorós veure com bons professionals s’autocensuren i assumeixen el “pensament únic” com estratègia de supervivència. No puc dir que hagi estat fàcil. Tampoc puc dir que hagi estat agradable, moltes vegades. Sí puc parlar de la soledat que he sentit i dels errors que he comés. Errors que possiblement heu patit amb mi, o per causa meva. Per això, us vull donar novament les gràcies. Unes gràcies poc formals i molt honestes. La cultura ens fa lliures i ens obre l’ànima i el cor als altres i a un mateix. Una ànima i un cor que jo he volgut obrir, si bé, potser amb poc èxit.  A vosaltres, que me l’heu compartir, més gràcies i encara més gràcies. I és en definitiva en la cultura, en la gran i en la petita, en la que podem emmirallar-nos i veure’ns com som realment i com ens volem. Aquest comiat tanca una etapa irrepetible, plena d’assoliments malgrat tot, i carregada d’esforç. Esforç que també he reconegut i compartit  amb bona part de vosaltres. Queden enrera asprors, enutjos i decepcions però afloraran i guanyaran presència

Gestió cultural local: entitats post pandèmia

12 d'abril de 2021
Entitats culturals locals. Què ens quedarà? Tot just ara es comença a intuir algun canvi en la situació pandèmica. L’activitat cultural local i amateur s’ha vist obligada a tancar i a romandre aturada en la seva activitat. Molts dels nostres usuaris no es troben des de fa mesos.  La seva activitat s’ha paralitzat sense perspectives de recuperar-s a curt termini. El sector associatiu cultural ja ve d’una situació pre-pandèmia on la manca de relleu generacional, la manca de compromís i les múltiples ofertes de lleure el mantenien en situacions compromeses. Sembla que la pandèmia generarà una necrosi (potser higiènica) del nostre sector associatiu. Això obligarà a les entitats a reformular la seva activitat i la seva relació amb la ciutadania. I des de la gestió cultural local pública? què hem de fer? Perseguir una situació prepandèmica és desitjable? Cal posar en l’imaginari de tothom que cal tornar a una situació que potser no era la més adequada? Posem algunes reflexions: Els joves no creen associacions en la forma i funció que tenim el tinglado muntat. Aquest relleu generacional potser no s’esdevingui mai, o potser no en la forma que ens imaginem. Algunes persones, abans implicades en moviments o activitats culturals han trobat, davant la impossibilitat, altres formes de lleure i de vinculació que han descobert davant la necessitat. Fins i tot a la premsa es pot llegir com l’esport professional ha sofert una baixada d’interès important arrel de la manca de presencialitat. Les estructures de relació amb l’administració segueix mantenint (després de molts anys de baixa regulació) un alt grau d’exigència als col.lectius que volen projectar-se en l’esfera pública (entitats degudament formalitzades i degudament dotades d’estructura). Aquesta obligatorietat en el grau de formalització fa abandonar propostes i iniciatives associatives que acaben als marges dels canals normalitzats. El panorama que ens podem trobar quan es comenci a normalitzar la situació és preocupant si no comencem a preparar eines i estructures noves. Cal doncs generar formes de diàleg que facilitin i flexibilitzin la relació amb el món associatiu. L’administració local, necessita canviar formes i continguts en aquesta relació. Si bé, no totes les opcions estan a l’abast dels ajuntaments, hi ha un marge per recórrer en la represa i en la creació de pasarel.les i vies en la nova dinamització: Accés al recurs públic. No podem seguir mantenint una exigència tant elevada de formalització amb els promotors d’iniciatives. Estatuts, registres, assegurances, projectes, censos i altres requisits allunyen les idees de la seva materialització. Oferir noves fórmules de col·laboració i participació. La priorització de la dinamització sociocultural sobre altres formes de gestió cultural local amb l’objectiu de maximitzar la gènesi de centres d’interès que vertebrin les nostres comunitats sense el llast (sovint superflu) de la formalitat. Cal trobar, dins del garantisme i la seguretat jurídica, eines de foment i projecció del servei public.  
Cultura Municipal Recursos gestió cultural Serveis culturals

LA GESTIÓ DE LES POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS. CONCLUSIONS

10 d'abril de 2021
Els drets culturals (Agenda 21) des de la perspectiva del treball territorial.(no municipal) o territori ampliat (no urbà). Resoldre la relació entre els drets culturals i els territoris requereix d’abordar múltiples i diverses realitats: jurídiques, administratives, de cultures de treball i d’acceptació i hàbit. No són dificultats menors, però són dificultats abordables.Dificultats que aboquen els territoris a un gregaris me del àmbit urbà incapaç de traslladar coneixement i tecnologia a àmbits i sectors de població d’iguals drets. Podem definir aquestes dificultats en alguns elements identificables: La cultura de treball segueix sent local i competitiva. Seguim sent amos del territori i d’allò que conté sense una visió més holística. Aquesta perspectiva fa generar disfuncions en el conjunt, malgrat hi hagi coherències en el singular. Els òrgans reguladors del territori no exerceixen processos de capil.laritat que permetin la implementació de polítiques culturals harmòniques en el territori. El marc jurídic és rígid, més encara, escleròtic. Tot i les iniciatives de treball territorial, portats per impulsos racionals i reflexius, aquests topen amb la dificultat, a vegades insalvable, de la regulació administrativa. El treball entre administracions és complex, difícil i enrevessat i obliga a masses renúncies. Aquests processos de confluència xoquen de seguida amb dificultats de caràcter administratiu que fan perdre energia i embranzida a projectes amb forta simetria al territori. Aïllats de les reflexions i immobilitzats per la realitat. Per molta sensibilitat que ho hi vulgui posar els espais no urbans acaben cedint a la necessitat urgent abandonant les opcions importants.És difícil la transferència de coneixement entre els espais de reflexió i creació sobre la pròpia comunitat i les administracions on es generen les polítiques. Les eines escasses i condicionades Ja és difícil establir polítiques intencionals des dels espais locals,però és en cara més difícil disposar de recursos per a la seva impulsió.Obrir el focus territorials respenctant les xarxes territorials naturals ofereix aquesta opció en tant es mancomunin, comparteixin o comparin recursos. Una estratègia poc lesiva, però altament condicionada als marcs legals i les cultures de treball.Les eines són poques, molta voluntat, amateurisme i molta, massa, tradició.    

Gestió cultural local en temps de pandèmia

25 de maig de 2020
Gestió cultural incertesa i valors locals Gestionar la cultura local en un moment de pandèmia no atén solament a la situació de la cultura professional. Si bé és un dels àmbits més afectats, existeix una part que també pateix i patirà els seus efectes. No resulta fàcil determinar quina és la millor pràctica en la gestió de la cultura local en un moment com el que vivim. Sembla clar però que l’administració pública té un paper a jugar, i no menor en aquest escac. Per bé, que administracions superiors generin plans de xoc i mesures de regeneració, el mal fet està fet i la inestabilitat es planteja com resident. Localment els seus efectes trigaran a disoldre’s. Ho faran en tant es recuperi el valor de la seva funció principal: el contacte social. El valor justament de de la cultura local, a més de la seva funció creativa, projecta les relacions personals en àmbits que van més enllà de les produccions finals.  Sense una no hi ha l’altre. Quin és el pla de xoc de les polítiques municipals més enllà de la recuperació de les programacions estables professionals? Actuem des de l’àmbit local Bona part dels criteris emprats per a la recuperació del sector creatiu serveix també per a la recuperació del teixit cultural local. La priorització en la programació de continguts culturals locals. La maximització de les programacions al marge de la seva projecció en els públics. La posada a disposició dels recursos per a generar inversió. Convocatòries de subvencions o altres recursos (espais de creació, exhibició o fins i tot reunió) Activem amb seguretat els espais d’assaig de corals, teatres, grups de música o altres creadors locals Facilitem finançament per a la creació i la millora de les propostes. Activem les programacions sense por de la qualitat o del seu impacte al públic. Ara les prioritats són altres. Pot haver la temptació de aflorar el debat sobre la gratuïtat de les propostes culturals que es plantegen. És cert que la situació ha expulsat moltes persones de la possibilitat de ser actius en l’accés a continguts culturals. Aquí l’administració local també juga un paper en facilitar l’accés i una forma és maximitzant els continguts propers i locals. Estratègicament, l’oferta local es nodreix de molts i diversos continguts. Tots ells complementaris i cercant un difícil equilibri. Per això, no s’han de recular els recursos culturals locals. Cal facilitar amb les programacions, entre altres coses, l’activació i desenvolupament de la cultura local.  

LA GESTIÓ DE LES POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS 4

26 de juny de 2019
Reflexió II: gestió de polítiques culturals les comunitats culturals. La dimensió cultural dels territoris es configura per les seves pròpies realitats. Aquestes realitats són configurades per la composició de cada un dels seus components i això fa  singular i únic cada context. Aquests “habitus” s’encara amb l’adquisició, per part de les persones de noves identitats, no vinculades al seu context immediat. Identitats que cohabiten amb les que adquireixen en funció del context territorial. La manca de lectura del territori en una perspectiva àmplia, localitza i empetiteix els recursos i energies en l’acostament i concreció de les accions des de la política cultural. Fins i tot podríem dir que aquest dinamisme en la determinació d’identitats, no es seguit en paral.lel, ja no per l’administració pública en l’exercici de l’aplicació de les polítiques culturals, sinó per la pròpia comunitat que digereix amb dificultats els nous paradigmes, codis i expressions. Val aqui posar en valor l’aportació de  Montesquieu quan parlava de la incomoditat o de la necessitat de sortir de la situació seguritzant que l’hàbitus de Bourdieu ens ofereix i que l’art trenca per cercar noves formes. La cultura com eina de mobilització de les persones, el pensament i l’acció en la comunitat. Aquest equilibri complex, modula una part important de les relacions culturals i s’expressa en la dificultat de projectar polítiques culturals locals, o territorials Si bé aquest és una qüestió que podria afectar bàsicament a la governança, voldria esmentar aquí la importància de la planificació estratègica com a eina de identificació i projecció de polítiques culturals. Sembla que aquesta és una eina reservada per entorns urbans compactes, però existeixen exemples clars de projectes de planificació en entorns més complexos amb dimensió cultural. Una funció d’aquestes eines és la identificació de les comunitats existents i de les comunitats potencials. Identitats diverses vestides de formes no resultants i que contenen una capacitat no desenvolupada en el diàleg cultural local i territorial.
Load more