Una necessitat obviada?
El projectes culturals intermunicipals comencen una sèrie d’entrades al bloc sobre aquest tema que considero massa vegades obviat. En concret segmento un article escrit i que ofereixo a qui pugui interessar.
El present informe sobre els projectes culturals intermunicipals vol acostar-se a la identificació d’un aspecte del sector cultural al nostre país. Un aspecte que modula de forma determinant la vertebració dels recursos i serveis culturals que l’àmbit públic desplega en la geografia: els projectes culturals intermunicipals.
Els projectes culturals de naturalesa intermunicipal desenvolupats des de l’administració local resulten un “rara avis” del mapa cultural. Aquesta escassetat, malgrat la seva fidelitat al territori deixen els ens locals com a únic agent actiu i sembla negar el territori com a unitat de relacions humanes.
Per acostar-nos a aquesta realitat, inabastable en el context d’aquest article, podem fixar-nos en les experiències reals que ja es desenvolupen sota aquesta concepció de la gestió cultural.
Per això, abandonarem altres línies de recerca que podrien complementar aquest aspecte, i focalitzem aquesta anàlisi en àmbits concrets per possibilitar un document abordable i útil. Així doncs ho centrarem en el coneixement de tres experiències reeixides, si bé diferents en un context certament mancat de moltes experiències més.
Tres projectes que, no per la seva exitosa implementació, deixen de ser singulars: la tria d’aquests tres projectes es fa molt condicionada per la poca existència de projectes intermunicipals: dos d’ells coneguts d’antuvi per contacte professional. un Teatrets d’Osona, configura la actual dedicació professional i es focalitza, per això com a estudi de cas, un altre, FEMAP, pròxim per haver desenvolupat tasques professionals de gestió cultural en institucions del Pirineu i per tant amb un coneixement previ de la seva existència.
El tercer, facilitat per consultes a organismes i persones del sector cultural públic, és proper també en el territori i conté característiques especialment interessants a l’article que es podran observar en el seu desenvolupament.
Els projectes que hem valorat, no volen ser exemplificants. Compten, tots ells amb entorns i realitats diferents. És clar que no són els únics, però també és cert que permeten una certa exemplificació de la nostra realitat. Així a Catalunya, els projecte de caràcter territorial tenen una constant que sovinteja. Són adscrits a l’àmbit de l’educació, la formació, o en algun cas, i tangencialment a la cultura. Exemples d’aules de música implementades en diversos municipis, i gestionades com a unitats, existeixen a la cerca de la massa crítica poblacional suficient per a fer viables projectes d’educació musical en territoris dispersos.
Comentaris recents