Bones pràctiques, teulades impol.lutes Des de dalt solament es veuen teulades. Les bones pràctiques en la gestió pública sembla estancada en la publicació de dades web. Posem el cas que un municipi es planteja obrir un nou equipament cultural. No un equipament de nova planta que està [...]
Escoltar de la pròpia veu d’en Lluís Bonet les bondats de la sòciocultura, em fa valorar els molts anys que alguns hem defensat aquest aspecte de la gestió cultural. Sembla com si els anys de bonança haguèssin aparcat les necessitats de les persones per crear-ne d’altres amb major [...]
De forma regular apareix als fòrums de debat i en l’anàlisi de les programacions el fet de la cerca de la excel·lència en la producció cultural. Aquest element que se’ns mostrava com paradigma de la funció de la gestió cultural, feia que ens allunyéssim d’altres [...]
Plantejar què crear amb una metodologia radicalment nova, com a mínim des de a gestió cultural pública, sona a atrevit. Per la meva experiència, el què és tot. Solament cal canviar de paradigma amb que mirem la participació des de la cosa cultural pública. No som possibilitadors, [...]
El Qui: Segueixo en la línia de plantejar-me el que sembla una obvietat però no és fàcil de veure en el nostre panorama cultural. Una segona reflexió al voltant de la cocreació en el context públic: Qui? Em perdonareu aquells que cerqueu aquest cos a cos amb els creadors, però és el [...]
La sessió d’ahir del „Educació Expandida“ al CCCB no va aportar unes gran reflexions al voltant del binomi, encara entre educació i cultura. Sí van poder sentir-se expressions (mig) tabú, sobretot per part del sector cultural. Afirmacions que venen a reivindicar el paper educatiu de [...]
Article de la Revista de Girona sobre el perfil professional dels gestors culturals. Revista de Girona [...]
Comentaris recents