Fa uns dies en @tonigonzalez postejava sobre la planificació al seu bloc. Si bé la meva reflexió apunta en el sentit més primari de la necessitat de fer aquest exercici, aquest article no planteja un mètode en l’àmbit de l’avaluació de polítiques culturals (que trobareu en les aportacions valuoses d’en Lluís Bonet), sinó en la utilitat de la seva realització en la gestió de projectes de divers abast.
Sembla una obvietat però resulta infreqüent que els projectes culturals, en l’esfera pública, disposin d’avaluacions més enllà de la gràfica d’assistents o el nombre d’entrades venudes.
L’avaluació és per al gestor cultural, hores d’ara, un destorb a la qual no se li dóna importància ja que hi ha “urgències” que cal cobrir abans d’entretenir-se amb gràfiques o altres exercicis poc productius.
En aquesta fal·lera per la “productivitat” dels projectes, sembla que se’ns escapa la necessitat de produir i tenir, més que la de generar o ser.
L’avaluació, com en bona part de les ciències socials, és una eina fonamental de desenvolupament de projectes i accions. Tal com detalla Margalida Castells l’avaluació és una part intrínseca del projecte i no un accessori que li dóna una pàtina de legitimitat una vegada executat.
Bon post, gràcies per les consideracions.