Neues-logo-gross.gifgif

Estem contents que el que hagis trobat hagi estat del teu interès. No dubtis a contactar amb nosaltres per allò que et calgui. Aquest és un projecte en construcció i es desitjos de conèixer noves realitats i de poder aportar aquell coneixement adquirit al servei de projectes il·lusions i objectius nobles.

No tenim cap pressa

Konzepte és un projecte personal que pretén facilitar la implementació de polítiques culturals eficaces. Com en l'educació la implementació de polítiques culturals requereix temps. Un temps que massa sovint no ens donem. Val la pena invertir en coneixement per a obtenir uns resultats més d'acord al que les nostres ideologies ens demanen.

Els nostres projectes en dades

Dinamització90%
Educació permanent75%
Anàlisi i diagnosi100%
Difusió cultural80%

Entrades al bloc

juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  

Projectes culturals intermunicipals 3. L’Estat de la qüestió

By Xavier Mingo 2 mesos agoNo Comments
Home  /  Cultura Municipal  /  Projectes culturals intermunicipals 3. L’Estat de la qüestió
Cultura Intermunicipal

Com està la situació dels projectes intermunicipals culturals

La realitat dels projectes culturals intermunicipals i del sector cultural en els entorns no urbans, presenta realitats diverses i no homogènies. La distància amb les àrees urbanes i conurbacions dibuixa escenaris diferents i poc homologables. És cert que en les darreres dècades els municipis han generar processos d’estructuració dels seus serveis personals, i amb això, han reforçat el teixit creatiu i les programacions que la ciutadania té a l’abast. Malgrat tot, aquests processos han estat individuals, i no focalitzats en les dinàmiques poblacionals, sinó en les seves inèrcies locals. Tanmateix des de l’administració de la Generalitat de Catalunya es va establir alguns mecanismes reguladors i equilibradors, com el Pla d’equipaments culturals de Catalunya (PeCat) i altres eines de planejament que no han acabat sent capil.laritzades en la seva part final.

Podem esmentar de forma clara que hem tingut moltes dificultats per trobar projectes amb aquestes característiques. Si bé existeixen experiències en la compartició de serveis educatius artístics, com les escoles de música, no sovintegen tant els projectes de caràcter culturals amb altres continguts. S’observa en el territori de Catalunya que existeixen algunes iniciatives, encara embrionàries que permetran, en un futur ampliar aquestes propostes, però es compten amb un major numero les iniciatives que han tancat a les que es creen. Iniciatives com SMTA de Girona, o la xarxa de programadors de la província de Girona, són algunes que van deixar de funcionar malgrat acomplir amb aquesta voluntat territorial o el Projecte Transversal  encara en funcionament, però amb dificultats per ampliar-se en un territori massa heterogeni.

La presència de projectes culturals més enllà dels termes municipals corresponents xoca una atomització i disgregació de l’acció cultural més focalitzada en la pròpia comunitat que no en les necessitats del sector, tant en els àmbits de l’exhibició com de la creació o la producció. La consulta al CERC (Diputació de Barcelona) ens va fer veure la manca i singularitat dels projectes existents i la seva manca de projecció territorial, malgrat que aquesta institució (la Diputació de Barcelona) ofereix des de fa més de trenta anys serveis i assessorament per a la creació de dinàmiques territorials. El coneixement d’aquestes experiències és doncs fins i tot per a ells una limitació, i per tant ens situa en la singularitat i l’excepcionalitat de la realitat dels projectes culturals intermunicipals. 

Hi ha un sector que sí ha sabut vertebrar certes dinàmiques comunes i aquest és el dels ensenyaments artístics. Bàsicament els de les escoles de música. Aquí sí podem trobar alguns exemples de treball intermunicipal amb l’objectiu bàsic d’oferir serveis d’ensenyaments artístics en territoris dispersos o de massa poblacional baixa. Amb tot, les dinàmiques que es poden establir en aquests projectes difereixen del que s’entendria com una política cultural territorial, si bé, no seria just obviar-los.

Per tant, ens trobem davant una situació realment singular. Les experiències desenvolupades en els àmbits diversos de la gestió territorial, com la recollida de residus, les xarxes d’abastiment d’aigua o comunicacions, o fins i tot els serveis socials, o certes polítiques educatives han reeixit en forma de projectes de caràcter territorial, no així aquells adreçats a aspectes no normatius de la ciutadania, com és el cas de la cultura. Podem parlar doncs d’una relació directa entre el grau de normativització dels serveis públics i el seu grau de desenvolupament intermunicipal. La cultura, al ser un sector no reglat, ni normativitzat, es desprèn d’aquesta necessitat de vertebració en els territoris i passa a ser sovint un element decoratiu de les accions locals sense més valor que el del gaudi i entreteniment.

Massa sovint també els territoris s’estan definint d’una forma exclusivament administrativa amb poca rellevància de les necessitats o potencialitats de les persones i de les seves relacions. Les xarxes d’equipaments culturals, són un entramat, però sovint no responen a les necessitats dels territoris a on suposadament donen servei.

Categories:
  Cultura MunicipalServeis culturals
this post was shared 0 times
 000
About

 Xavier Mingo

  (43 articles)

Leave a Reply

Your email address will not be published.