Neues-logo-gross.gifgif

Estem contents que el que hagis trobat hagi estat del teu interès. No dubtis a contactar amb nosaltres per allò que et calgui. Aquest és un projecte en construcció i es desitjos de conèixer noves realitats i de poder aportar aquell coneixement adquirit al servei de projectes il·lusions i objectius nobles.

No tenim cap pressa

Konzepte és un projecte personal que pretén facilitar la implementació de polítiques culturals eficaces. Com en l'educació la implementació de polítiques culturals requereix temps. Un temps que massa sovint no ens donem. Val la pena invertir en coneixement per a obtenir uns resultats més d'acord al que les nostres ideologies ens demanen.

Els nostres projectes en dades

Dinamització90%
Educació permanent75%
Anàlisi i diagnosi100%
Difusió cultural80%

Entrades al bloc

juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  

Projectes culturals intermunicipals. 2

By Xavier Mingo 4 mesos agoNo Comments
Home  /  Cultura Municipal  /  Projectes culturals intermunicipals. 2
treball cultural intermunicipal

Projectes culturals intermunicipals en què ens hem fixat?

Els projectes culturals intermunicipals que hem valorat, no volen ser exemplificants. Compten, tots ells amb entorns i realitats diferents. És clar que no són els únics, però també és cert que permeten una certa exemplificació de la nostra realitat. Així a Catalunya, els projecte de caràcter territorial tenen una constant que sovinteja. Són adscrits a l’àmbit de l’educació, la formació, o en algun cas, i tangencialment a la cultura. Exemples d’aules de música implementades en diversos municipis, i gestionades com a unitats. Existeixen a la cerca de la massa crítica poblacional suficient per a fer viables projectes d’educació musical en territoris dispersos.

Ens hi acostarem a través dels seus gestors i descartem la lectura que poden fer els seus usuaris, no per manca d’interès, sinó per poder acotar una vessant d’aquesta reflexió. Els gestors, en la seva majoris, públics o pseudo públics, implementen projectes nascuts per diferents casuístiques. Raons diverses que han orientat energies cap a la definició de propostes culturals més enllà del territori.

Tal i com planteja Santiago Castro (1999) una part de la cultura reposa sobre una identificació de creences i valors compartits. És aquest valor col.lectiu que dona valor i extensió a les expressions i a les formes que es prenen en les relacions humanes. Per tant doncs el valor extensiu, i per tant, el valor territorial, és un aspecte determinant en l’acció de desenvolupament de la gestió cultural.

La cultura ha esdevingut polièdrica. Tal i com defineix Umberto Eco (1968) els processos de globalització han creat capes on l’individu adquireix diferents perfils identificatius. Aquests perfils, no tenen per què coincidir amb els entorns immediats de la seva quotidianitat i sí poden respondre a les diferents identitats que conviuen en l’individu. Entorns que ara ja no són solament familiars, relacionals vinculats a l’amistat o la vinculació emocional, sinó que poden ser també virtuals, distants o suposats.

Què passa doncs en els entorns rurals, disseminats i atomitzats? Aquests espais han acabat sent espais lúdics, de dispersió de l’estres urbà i allunyats dels processos creatius i dinàmics. Sense desmerèixer els projectes que han aportat valor al territori i que s’escampen per tot el país, Catalunya disposa d’un model de distribució dels recursos desequilibrat atenent una capital macrocefàlia i en contínua tensió amb un territori que s’esforça per generar valor, o contrarrestar-lo.

En aquest sentit, també podem veure com les polítiques implementades no s’han dirigit cap a l’empoderament dels individus, ni tant sols de les administracions locals, sinó justament tot el contrari, cap a la generació de processos gregaris (on la globalització també hi ha jugat un paper). Les lectures culturals des dels territoris, a més, han diferenciat entre processos culturals “folklòrics, “populars” o festius i els processos de creació més lligats a la contemporaneïtat.

En la nostra societat doncs, parlar de la cultura des de l’acció de la política cultural passa per la generació d’eines, espais, processos i itineraris personals que permetin acollir aquesta individualització (segons Beck) per a assolir ampliacions de l’esfera de l’ésser (Montesquieu, Bourdieu) i facilitar la construcció (Bildung) de realitats dialogants i creatives. L’experimentació de l’art com a pràctica reflexiva, contrastadora i activa.

No puc però menystenir allò que des de molts sectors de la cultura es va iniciar amb els processos d’assoliment dels drets civils, però sí puc identificar com la deriva d’aquests processos ha dut a una mercantilització d’aquella mateixa esfera de l’ésser i per tant de la segregació de moltes persones per motius econòmics.

Els casos que s’identifiquen en aquest document i altres que desconeixem, han disposat de debats sobre la seva adequació a la realitat de les persones a les que, pretesament, tenen intenció d’oferir recursos i servei. No són, moltes d’elles accions intencionades de polítiques culturals explícites, sinó més fruit d’una lectura facilitadora (Beck) i ampliadora (Montesquieu, Bourdieu) de les esferes de les persones en el seu context natural, fetes des de la praxi més immediata i justificada.

Per tant, voldrem identificar quins condicionants ens trobarem al plantejar un projecte cultural d’abast intermunicipal des de l’administració local. Quines són els continguts, agents, processos i vivència de les experiències que han reeixit. Aquests elements han de permetre observar els factors determinants de l’èxit o fracas d’un àmbit, el territorial que no s’ajusta a una realitat, la social.

Categories:
  Cultura MunicipalServeis culturals
this post was shared 0 times
 000
About

 Xavier Mingo

  (43 articles)

Leave a Reply

Your email address will not be published.