Gestió cultural a Premià de Mar
El projecte té diversos fronts si bé, la manca d’equipaments culturals en aquell moment fa que l’atenció és dirigeixi cap al cicle festiu. Un cicle festiu que no comptava amb cap element identificatiu i que políticament es volia renovar per a poder suplir el buit d’activitat cultural que la població te.
Sota aquest criteri i amb la col·laboració de l’Alfonso Font (dibuixant de còmic), el regidor de cultura, Joan Antoni Sòria , l’antic tècnic de cultura en Jaume Graupera i altres persones es dibuixa un centre d’interès al voltant de les incursions pirates que els moriscos feien a les costes del Maresme durant els segles passats. Sobre aquesta història, es comença a a gestar el que serà la festa dels pirates i premianencs. Un joc que ha de, amb el temps, vertebrar el cicle festiu.
No sense reticències per part de propis i aliens, la idea qualla en determinats sectors actius de la població que comencen a generar una proposta entre la transgressió i el divertiment. Amb accions innocents però contundents (tall de la N-II al pas per Premià de Mar amb un suposat vaixell pirata al mig de l’asfalt).
Aquesta proposta es va anar estructurant al llarg dels quatre anys que es va desenvolupar i va tenir continuïtat en la feina que desenvolupà posteriorment la Marta Piñol, també des del servei de cultura.
La manca de programació estable, per la inexistència de cap equipament públic llevat de Can Torrents, va suposar que l’espai per a ubicar els continguts culturals havia de ser el cicle festiu. Per això, la festa major d’estiu, es va convertir en un festival d’accions culturals acompanyant el que seria el projecte estrella de pirates i premianencs. Es complementà amb programacions com el Premià Belluga o el treball amb associacions per a enfortir un associacionisme que tenia una vigorositat creixent.
Comentaris recents