La contractació artística a Catalunya es va orientant cap a la normalització i dignificació.
L’esdevenir de les normatives tant laborals com socials han anat en paral.lel a la degradació del sector artístic.
Massa sovint, els artistes acaben renunciant als seus drets laborals i socials per a disposar de més recursos. Això passa en un context professional poc pretigiat i menys rigoròs.
Mica en mica però, cada vegada més més promotors, públics i privats es normalitzen. Cal plantejar condicions adequades en la contractació d’artistes.
Assessorar, des de l’experiència viscuda a l’administració local de com fer la contractació adequadament, és una activitat que comença a sovintejar.
Aquest assessorament es planteja sobre la base de les realitats desenvolupades. Les bones pràctiques exercides en administacions públiques locals existeixen i són aplicables.
El marc normatiu, si bé no ajuda, planteja diverses eines que poden resultar molt útils per a la dignificació i normalització de les professions artístiques.
Un marc normatiu que requereix un cert coneixement, però encara més una voluntat de ser aplicat.
El marc normatiu de Catalunya, beu directament del marc normatiu espanyol i està subjecte a la normativa laboral i social.
Malgrat això, la normativa no resulta de difícil aplicació. Fins i tot per les administracions locals. La possibilitat d’adaptació de les realitats normatives a l’entramat normatiu de l’administració local, permet, de forma harmònica fer coincidir aquests diversos interessos.
El treballs que en aquest sentit estan fent agents públics com l’SDE (www.gencat.cat) o privats com Subiturre faciliten que els promotors assumeixin les seves responsabilitats de forma pràctica i eficient.
Aquest entramat normatiu presenta buits i forats excessivament inconcrets. Tot i això, si permet oferir recursos i eines per a la dignificació del professional de les arts en viu.
Comentaris recents