Neues-logo-gross.gifgif

Estem contents que el que hagis trobat hagi estat del teu interès. No dubtis a contactar amb nosaltres per allò que et calgui. Aquest és un projecte en construcció i es desitjos de conèixer noves realitats i de poder aportar aquell coneixement adquirit al servei de projectes il·lusions i objectius nobles.

No tenim cap pressa

Konzepte és un projecte personal que pretén facilitar la implementació de polítiques culturals eficaces. Com en l'educació la implementació de polítiques culturals requereix temps. Un temps que massa sovint no ens donem. Val la pena invertir en coneixement per a obtenir uns resultats més d'acord al que les nostres ideologies ens demanen.

Els nostres projectes en dades

Dinamització90%
Educació permanent75%
Anàlisi i diagnosi100%
Difusió cultural80%

Entrades al bloc

setembre 2019
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« juny    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  

LA GESTIÓ DE LES POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS 2

By Xavier Mingo 3 mesos agoNo Comments
Home  /  Cultura Municipal  /  LA GESTIÓ DE LES POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS 2
gestió cultural

Els drets culturals (Agenda 21) des de la perspectiva del treball territorial.(no municipal) o territori ampliat (no urbà).

La implementació de les polítiques culturals, té en l’espai urbà i per extensió l’entorn local un espai determinant en la seva identificació, desenvolupament i impacte.

L’espai local, planteja la bondat i repte de facilitar de forma immediata, vivencial i directa processos de construcció social i de cohesió en el millor dels casos.

En qualsevol cas, cal fer dues apreciacions: una sobre el context territorial en que definim aquest espai “local” i l’altra sobre la implementació de polítiques culturals en aquests espais.

Farem una diferenciació singular, però aclaridora entre l’espai urbà i l’espai local.

Una apreciació que, entenem val la pena fer atenent el caràcter determinant del context demogràfic i geogràfic de les polítiques culturals.

Fem doncs aquesta primera diferenciació del context.

La referència a l’espai urbà no correspon a qualsevol espai de dimensió humana, si no als entorns que realment generen una relació en el diàleg cultural.

Em vull referir a entorns de dimensió humana que disposen de prou massa crítica com per esdevenir espais de creació, producció o diàleg cultural.

És clar que podem diferenciar els entorns urbans, pròpiament dits dels entorns rurals on la demografia permet i condiciona l’aplicació de polítiques culturals.

I és en aquest concepte de territori ( o espai local ampliat) on voldria centrar el focus.

Bona part de les polítiques culturals, disposen i s’implementen en espais de naturalesa humana que disposen de massa crítica per a tenir sentit.

El context territorial no és un accessori decoratiu d’aquestes polítiques, sinó un element determinant. Un condicionant que no respon solament a la lògica de la magnitud poblacional, sinó que la mateixa configuració del territori orienta, condiciona i acota l’abast d’aquestes polítiques.

Davant el concepte “urbà” anteposem el concepte territorial com una realitat també local i amb una realitat certament diferent i amb unes necessitats diferenciadament específiques.

Tot sovint aquesta realitat territorial no es dibuixa a través de termes municipals o xarxes urbanes definides, sinó a través de relacions territorials complexes on els usos i les identitats compten amb altres formes, comprensions i realitats.

Malgrat l’aïllament a que fa referència M. Delgado en relació a les comunitats que comparteixen un espai urbà, perfectament apreciable tant en els entorns urbans com rurals, les xarxes territorials mantenen uns fluxos identificables que van més enllà d’aquests grups identificats.

La distribució administrativa del territori compta amb una lògica herència dels processos més antics o moderns de les transaccions humanes, socials i econòmiques. Aquests distribució s’ha traslladat als nostres temps.

Dimensionar l’espai territorial no va en detriment d’aspectes fonamentals dels drets culturals com la identitat o les referències a les comunitats culturals. Responen a realitats vinculades reals, molt més vinculades econòmicament, educativa o funcional que no administrativa.

Per tant, les reflexions que es presenten volen evocar l’aplicació dels drets culturals en els contextos territorials no urbans, i administrativament no compactes, com a realitat no abordada i malauradament menystinguda com a eina de treball i desenvolupament en aquestes dues perspectives, la del territori, i la de l’aplicació de les seves polítiques culturals.

Per altra banda voldríem abordar una acotació sobre l’aplicació de les polítiques culturals en aquests entorns territorials.

Com hem esmentat abans, territorialment s’estableixen xarxes de relacions que poc tenen a  veure amb els termes municipals, més enllà de la necessitat de mobilització que obliguen als seus habitants.

Aquesta dispersió de recursos i xarxa de relacions i necessitats dibuixen en els territoris fluxos definits per la disponibilitat d’equipaments, accions, projectes o serveis.

La manca de tradició territorial en la gestió pública, ha configurat una atomització dels serveis i una agonia per la seva prestació. Les ciutats petites esdevenen pols d’activitat voltades d’un cert desert cultural.

Tot sovint, el cicle festiu es converteix en un dels darrers bastions d’acció cultural (que no de polítiques culturals) en els territoris i s’estableix la migració a la capital (amb el sobrecost i filtratge de públic obvi) com a única opció per a l’accés a la cultura o a recursos culturals.

Per altra banda la manca de lectura territorial segueix partint i dividint les poques inversions o accions intencionades que culturalment molts territoris disposen.

Ampliar el focus i concebre els territoris, no des de la base administrativa, sinó dels serveis permetria augmentar, rendibilitzar i facilitar l’accés a recursos i serveis culturals, prestant-los de forma intencionada i conscient i d’acord a un esquema d’escala que garantiria de forma equitativa els serveis culturals a bona part de la població.

Repassem algunes reflexions sobre l’aplicació dels drets culturals en aquests entorns definits.

 

M. Delgado (1998) “Dinámicas identitarias y espacios públicos”. Revista CIDOB d’Afers internacionals. (num. 43-44 pàg. 17-33)

Categories:
  Cultura MunicipalOpinióServeis culturalsSin categoría
this post was shared 0 times
 000
About

 Xavier Mingo

  (50 articles)

Leave a Reply

Your email address will not be published.