Neues-logo-gross.gifgif

Estem contents que el que hagis trobat hagi estat del teu interès. No dubtis a contactar amb nosaltres per allò que et calgui. Aquest és un projecte en construcció i es desitjos de conèixer noves realitats i de poder aportar aquell coneixement adquirit al servei de projectes il·lusions i objectius nobles.

No tenim cap pressa

Konzepte és un projecte personal que pretén facilitar la implementació de polítiques culturals eficaces. Com en l'educació la implementació de polítiques culturals requereix temps. Un temps que massa sovint no ens donem. Val la pena invertir en coneixement per a obtenir uns resultats més d'acord al que les nostres ideologies ens demanen.

Els nostres projectes en dades

Dinamització90%
Educació permanent75%
Anàlisi i diagnosi100%
Difusió cultural80%

Entrades al bloc

juny 2019
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« juny    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Indignació, participació i capil.laritat

By Xavier Mingo 8 anys agoNo Comments
Home  /  Serveis culturals  /  Indignació, participació i capil.laritat

Llegeixo aquests darrers dies la premsa, convencional, s’ha de dir, i alguns blocs (no tant convencionals) i em sobrevé un pensament al voltant, novament de la participació.
Opino tenen raó aquells que proposen l’abandonament de les expressions multitudinàries i les places per fer allò que pot fer molt més efectiu i definitiu aquest moviment: el que l’Arcadi Oliveres anomena la capil·laritat, o el que en Pep Fargas esmenta com el compromís.
Certament, l’extensió territorial i universal de persones, compromeses, en tots els entorns i estats, ha de permetre seguir amb reflexions, discussions i amb l’elaboració de propostes i alternatives fidels a la realitat viscuda en els darrers mesos. Tothom, que em participat, activa o passivament d’aquest moviment, tenim l’oportunitat de fer-lo créixer des de la base real de cada un dels nostres entorns immediats.
Òbviament cauran aquells que veuen en aquesta estratègia un espai on no es poden lluir ni sobresortir. Ja va bé. Però el que és cert és que capil.laritzar la indignació, i les seves, raons, metodologies, i alternatives pot resultar un objectiu assolible per a cada un dels que ens ens sentit mogut, motivats i conscients.
No és una il·lusió reclamar transparència, participació, claredat i intencionalitat, en tots els espais d’acció personal o professional que vivim. Òbviament no caldrà fer acampades unipersonals en llocs de treball o davant cap oficina bancària del nostre poble o ciutat, però solament el fet que ens plantegem com canviar i millorar les nostres relacions amb aquests entorns i aplicar aquests criteris, poden resultar un exercici de democràcia real.
Tothom té els espais a l’abast, ajuntaments, empreses, escoles, associacions de pares i mares, grups esportius, etc. en tots ells, hom pot revelar-se i generar reflexions del perquè fem les coses com les fem. Espais on hi participem de forma activa o distant, però que resulten el nostre ecosistema immediat. Per tant, una oportunitat a iniciar aquells petits canvis molt propers que fan canviar molt més que aquesta proximitat. O és que no val la pena fer un esforç per millorar? Aquest és un esforç personal, petit que suma amb molts altres esforços petits de moltes altres persones.
Potser tot plegat ha estat bonic:  ara haurem de tornar a l’aula després del pati ??
Category:
  Serveis culturals
this post was shared 0 times
 000
About

 Xavier Mingo

  (47 articles)

Leave a Reply

Your email address will not be published.