Neues-logo-gross.gifgif

Estem contents que el que hagis trobat hagi estat del teu interès. No dubtis a contactar amb nosaltres per allò que et calgui. Aquest és un projecte en construcció i es desitjos de conèixer noves realitats i de poder aportar aquell coneixement adquirit al servei de projectes il·lusions i objectius nobles.

No tenim cap pressa

Konzepte és un projecte personal que pretén facilitar la implementació de polítiques culturals eficaces. Com en l'educació la implementació de polítiques culturals requereix temps. Un temps que massa sovint no ens donem. Val la pena invertir en coneixement per a obtenir uns resultats més d'acord al que les nostres ideologies ens demanen.

Els nostres projectes en dades

Dinamització90%
Educació permanent75%
Anàlisi i diagnosi100%
Difusió cultural80%

Entrades al bloc

setembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  

Drets Culturals i treball territorial. (2)

By Xavier Mingo 7 mesos agoNo Comments
Home  /  Cultura Municipal  /  Drets Culturals i treball territorial. (2)
polítiques culturals locals

polítiques culturals locals

(segueix…)

Per altra banda voldríem abordar una acotació sobre l’aplicació de les polítiques culturals i dels drets culturals en aquests entorns territorials.

Com hem esmentat abans, territorialment s’estableixen xarxes de relacions que poc tenen a  veure amb els termes municipals, més enllà de la necessitat de mobilització que obliguen als seus habitants. Aquesta dispersió de recursos i xarxa de relacions i necessitats dibuixen en els territoris fluxos definits per la disponibilitat d’equipaments, accions, projectes o serveis.

La manca de tradició territorial en la gestió pública, ha configurat una atomització dels serveis i una agonia per la seva prestació. Les ciutats petites esdevenen pols d’activitat voltades d’un cert desert cultural.Tot sovint, el cicle festiu es converteix en un dels darrers bastions d’acció cultural (que no de polítiques culturals) en els territoris i s’estableix la migració a la capital (amb el sobrecost i filtratge de públic obvi) com a única opció per a l’accés a la cultura o a recursos culturals.Per altra banda la manca de lectura territorial segueix partint i dividint les poques inversions o accions intencionades que culturalment molts territoris disposen. Ampliar el focus i concebre els territoris, no des de la base administrativa, sinó dels serveis permetria augmentar, rendibilitzar i facilitar l’accés a recursos i serveis culturals, prestant-los de forma intencionada i conscient i d’acord a un esquema d’escala que garantiria de forma equitativa els serveis culturals a bona part de la població.

Repassem algunes reflexions sobre l’aplicació dels drets culturals en aquests entorns definits.

Reflexió I: sobre la identitat i el patrimoni cultural:

La mundialització ens porta a escenaris amb un augment major de la mobilitat de les persones. Aquest fet, que constatem de forma creixent en les nostres comunitats modifica les relacions i genera noves oportunitats en el sí de les societats.Les comunitats nouvingudes aterren als territoris de forma aleatòria i amb el temps tendeixen a agrupar-se creant grups d’interés amb consensos culturals.Els territoris poden generar una nova dimensió d’aquests individus modificant i normalitzant eles processos d’accés a la cultura i als recursos. També millorant la visibilitat d’aquests grups, incorporant-los a la seva dinàmica creativa i participativa (si hi ha).En aquests territoris pot resultar complex. No solament per la dimensió reduïda dels grups, que en una ciutat permeten altres potencialitats, sinó per la lectura que els seus habitant tenen encara d’aquests conciutadans.

A diferència que la urb, els pobles mantenen una forta pressió social sobre els seus membres i malgrat, es generin processos d’anonimat, la seva presència és identificada i de molt lenta digestió.Cal doncs establir mecanismes normalitzadors i facilitadors amb una certa acció positiva per part de les polítiques culturals. És clar que la falta de processos territorials coordinats, o intermunicipals, afecta la visibilitat d’aquests col.lectius. La seva normalització acaba passant per una aposta per espais col.lectius diàfans com en alguns casos pot suposar la festa popular (malgrat no s’orientin com elements cohesionadors). Si bé aquest compta amb un component identitari extrem, no és un element distorsionador en la implementació de polítiques de treball interterritorial. Ans el contrari, permeten la identificació i alhora la complementació en els entorns territorials més àmplis.

Altres programacions (massa sovint mancades d’un marc de projecte intencional) que disposen d’un potencial desenvolupament interessant acaben no servint més que per acollir activisme o per reforçar el binomi cultura-entreteniment. Un procés d’aprenentatge de convivència i valoració d’allò aliè.Les bondats en abordar aquest tipus de propostes de forma territorial són extremes, si bé, es segueix centrant l’atenció exclusivament en el propi campanar i no es veu més enllà del rèdit a curt termini.

Categories:
  Cultura MunicipalOpinióRecursos gestió cultural
this post was shared 0 times
 000
About

 Xavier Mingo

  (37 articles)

Leave a Reply

Your email address will not be published.