Neues-logo-gross.gifgif

Estem contents que el que hagis trobat hagi estat del teu interès. No dubtis a contactar amb nosaltres per allò que et calgui. Aquest és un projecte en construcció i es desitjos de conèixer noves realitats i de poder aportar aquell coneixement adquirit al servei de projectes il·lusions i objectius nobles.

No tenim cap pressa

Konzepte és un projecte personal que pretén facilitar la implementació de polítiques culturals eficaces. Com en l'educació la implementació de polítiques culturals requereix temps. Un temps que massa sovint no ens donem. Val la pena invertir en coneixement per a obtenir uns resultats més d'acord al que les nostres ideologies ens demanen.

Els nostres projectes en dades

Dinamització90%
Educació permanent75%
Anàlisi i diagnosi100%
Difusió cultural80%

Entrades al bloc

desembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

GESTIÓ DE LES POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS 7

By Xavier Mingo 2 anys agoNo Comments
Home  /  Cultura Municipal  /  GESTIÓ DE LES POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS 7

Reflexió IV: gestió de les polítiques culturals locals

cooperació cultural i principis de governança democràtica:

En la gestió de polítiques culturals locals és un principi bàsic el fet que el diàleg resulta equilibrat quan es fa entre iguals.

També és clar que les desigualtats generen tensions que es resolen d’una manera.o una altra.

Els territoris generen , també aquestes relacions i diàlegs i amb ells les formes de governança amb les que es doten.

Davant del diàleg interterritorial les dimensions i volums juguen un factor determinant.

Des de la diversitat es pot també exercir aquest equilibri i això aporta un nou paràmetre a la forma d’entendre les relacions entre comunitats.

La cooperació o concertació és una eina d’extrema importància en el treball territorial. És en essència política cultural concertada o coordinada, en els casos on existeix. La manca d’aquesta lectura genera disfuncions i tensions que no aporten riquesa ni benestar a les persones.

He volgut vincular aquests dos conceptes per la seva proximitat però sobretot per la seva interdependència.

L’exercici de polítiques culturals, sigui del grau que sigui, ha de comptar amb un estat de diàleg permanent. Un diàleg que permeten el contrast, la identificació de comunitats i la creació de les eines per a una governança d’acord als principis de democràcia i ciutadania.

La coordinació, tant interna dels territoris que s’autoemplacen, com d’aquesta respecte altres territoris o sectors modulen de forma determinant les formes d’empoderament de les comunitats en el seu esdevenir polític. 

Malauradament encara tenim molt poca cultura de consens i de compartir entre agents diversos. L’esdevenir de la cooperació suposa l’adopció d’un altre paradigma de treball en les polítiques culturals, però també en la cultura de treball de l’administració. Un paradigma al que les normatives i marcs jurídics no sembla respondre amb cap eficàcia. La cooperació cultural no es pot desenvolupar des del unilateralisme i a això les nostres estructures no estan acostumades.

El garantisme de l’administració s’ha de poder mantenir sense afectar els processos de flexibilitat en el treball cooperatiu i la prestació de serveis. La realitat del sector cultura és divers i adopta formules diverses de compromís amb la ciutadania.

No es raonable que damunt dels creadors, dinamitzadors o organitzacions recaigui un munt d’obligacions estèrils a la seva activitat que les burocratitza i els hi dona un marge d’operació reduït i escàs.

Cal tenir en compte que bona part dels municipis, resten fora dels circuïts de reflexió i elaboració que les ciutats es doten.

Així sistemes com el CGLU queden fora de l’abast d’aquests entorns i aliens a les seves reflexions, més enllà dels documents que poden crear i poc o molt s’adapten a la seves realitats.

Per altra part, malgrat els esforços d’administracions de segon nivell, aquests municipis no tenen estructura tècnica, ni capacitats polítiques per implementar o sensibilitzar les seves polítiques d’aquestes recomanacions.

Una altra cosa és el paper que poden jugar les ciutats participants i la capil·laritat que poden generar en els seus territoris.

Aquest és un altre exemple de la bondat del treball territorial, més estructurat, ja que a l’abraçar diverses administracions  ja podrien ocupar un major nombre de persones que incorporen criteris propis i aliens en l’aplicació de les polítiques i poden facilitar als electes la possibilitat de visualitzar les bondats d’aquestes reflexions.

La seva realitat es focalitza cap a la gestió, sovint urgent de les necessitats més immediates i ocupant-se de forma voluntària o militant.

Categories:
  Cultura MunicipalOpinióRecursos gestió culturalServeis culturals
this post was shared 0 times
 000
About

 Xavier Mingo

  (61 articles)

Leave a Reply

Your email address will not be published.

301 Moved Permanently

Moved Permanently

The document has moved here.