Reflexió II: gestió de polítiques culturals

les comunitats culturals.

La dimensió cultural dels territoris es configura per les seves pròpies realitats. Aquestes realitats són configurades per la composició de cada un dels seus components i això fa  singular i únic cada context. Aquests “habitus” s’encara amb l’adquisició, per part de les persones de noves identitats, no vinculades al seu context immediat. Identitats que cohabiten amb les que adquireixen en funció del context territorial.

La manca de lectura del territori en una perspectiva àmplia, localitza i empetiteix els recursos i energies en l’acostament i concreció de les accions des de la política cultural.

Fins i tot podríem dir que aquest dinamisme en la determinació d’identitats, no es seguit en paral.lel, ja no per l’administració pública en l’exercici de l’aplicació de les polítiques culturals, sinó per la pròpia comunitat que digereix amb dificultats els nous paradigmes, codis i expressions. Val aqui posar en valor l’aportació de  Montesquieu quan parlava de la incomoditat o de la necessitat de sortir de la situació seguritzant que l’hàbitus de Bourdieu ens ofereix i que l’art trenca per cercar noves formes. La cultura com eina de mobilització de les persones, el pensament i l’acció en la comunitat.

Aquest equilibri complex, modula una part important de les relacions culturals i s’expressa en la dificultat de projectar polítiques culturals locals, o territorials

Si bé aquest és una qüestió que podria afectar bàsicament a la governança, voldria esmentar aquí la importància de la planificació estratègica com a eina de identificació i projecció de polítiques culturals.

Sembla que aquesta és una eina reservada per entorns urbans compactes, però existeixen exemples clars de projectes de planificació en entorns més complexos amb dimensió cultural.

Una funció d’aquestes eines és la identificació de les comunitats existents i de les comunitats potencials. Identitats diverses vestides de formes no resultants i que contenen una capacitat no desenvolupada en el diàleg cultural local i territorial.