Reflexió I:

la identitat i el patrimoni cultural:

La mundialització ens porta a escenaris amb un augment major de la mobilitat de les persones.

Aquest fet, que constatem de forma creixent en les nostres comunitats modifica les relacions i genera noves oportunitats en el sí de les societats.

Les comunitats nouvingudes aterren als territoris de forma aleatòria i amb el temps tendeixen a agrupar-se creant grups d’interés amb consensos culturals.

Els territoris poden generar una nova dimensió d’aquests individus modificant i normalitzant eles processos d’accés a la cultura i als recursos.

També millorant la visibilitat d’aquests grups, incorporant-los a la seva dinàmica creativa i participativa (si hi ha).En aquests territoris pot resultar complex.

No solament per la dimensió reduïda dels grups, que en una ciutat permeten altres potencialitats, sinó per la lectura que els seus habitant tenen encara d’aquests conciutadans.

A diferència que la urb, els pobles mantenen una forta pressió social sobre els seus membres i malgrat, es generin processos d’anonimat, la seva presència és identificada i de molt lenta digestió.

Cal doncs establir mecanismes normalitzadors i facilitadors amb una certa acció positiva per part de les polítiques culturals.

És clar que la falta de processos territorials coordinats, o intermunicipals, afecta la visibilitat d’aquests col.lectius.

La seva normalització acaba passant per una aposta per espais col.lectius diàfans com en alguns casos pot suposar la festa popular (malgrat no s’orientin com elements cohesionadors).

Si bé aquest compta amb un component identitari extrem, no és un element distorsionador en la implementació de polítiques de treball interterritorial. Ans el contrari, permeten la identificació i alhora la complementació en els entorns territorials més àmplis. 

Altres programacions (massa sovint mancades d’un marc de projecte intencional) que disposen d’un potencial desenvolupament interessant acaben no servint més que per acollir activisme o per reforçar el binomi cultura-entreteniment. Un procés d’aprenentatge de convivència i valoració d’allò aliè.

Les bondats en abordar aquest tipus de propostes de forma territorial són extremes, si bé, es segueix centrant l’atenció exclusivament en el propi campanar i no es veu més enllà del rèdit a curt termini.