Neues-logo-gross.gifgif

Estem contents que el que hagis trobat hagi estat del teu interès. No dubtis a contactar amb nosaltres per allò que et calgui. Aquest és un projecte en construcció i es desitjos de conèixer noves realitats i de poder aportar aquell coneixement adquirit al servei de projectes il·lusions i objectius nobles.

No tenim cap pressa

Konzepte és un projecte personal que pretén facilitar la implementació de polítiques culturals eficaces. Com en l'educació la implementació de polítiques culturals requereix temps. Un temps que massa sovint no ens donem. Val la pena invertir en coneixement per a obtenir uns resultats més d'acord al que les nostres ideologies ens demanen.

Els nostres projectes en dades

Dinamització90%
Educació permanent75%
Anàlisi i diagnosi100%
Difusió cultural80%

Entrades al bloc

juny 2019
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« juny    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Gestió cultural i autenticitat

By Xavier Mingo 7 anys agoNo Comments
Home  /  Serveis culturals  /  Gestió cultural i autenticitat

Bona part del què llegeixo i escolto, volta per donar una nova forma als mateixos continguts de sempre. I com en el cas de la banca, les solucions ens les portaran els mateixos que han sotmès al sector en una situació tant tan deplorable. Programacions fetes no sabem per a qui, organitzacions decimonòniques, objectius per a saber….

Aquells que hem buscat sempre el perquè hem estat qüestionats i bandejats, érem lents però metòdics, preguntàvem massa el perquè de les coses i cercàvem el seu sentit, però calia produir, programar, quant més millor, encara que no sabéssim per a què. No era necessàri avaluar més enllà dels números llaminers de visitants i participants, no calia revisar les organitzacions perquè “sempre s’ha fet així”, tot una mostra de la realitat interna de les nostres organitzacions. Però abandonaré aquest fil abans no s’ofengui ningú.

Ara en la era del 2.0 s’imposa l’honestedat, l’autencititat. El compartir sense més i per essència. Per a alguns, molt em temo que és novament una careta hipòcrita per a mantenir status i presència. Això si, ara amb la cara 2.0, la boca plena de participació, interacció, compartir i cocrear.

Em fa la sensació que seguim on erem, això sí amb noves estratègies per seguir estant ben visibles i seguir ocupant el poc mercat que encara existeix.

Un personatge poc glamuròs ja predicava fa algunes dècades allò del “programa, programa, programa”, en referència a l’acció política. Ara seguim sense saber per a què fem les coses, al marge del marc polític o la orientació ideologica, si és que mai ha existit. Els nostres serveis de cultura municipal, segueixen programant allò que volen o poden però sense abordar la necessitat de canviar el paradigma de la gestió cultural. Un paradigma que ha d’abandonar aquest fals i plasticòs glam(o)ur i ha de cercar en el carrer (i les xarxes) l’autèntic diàleg amb el públic i els creadors.

Novament ens falla l’autenticitat. Així per a acostar-nos a no sabem encara qui, crearem comptes de FB i TW, farem accions sofisticades amb videoconferències, taules tàctils i altres ginys i complexitats tecnològiques però seguirem no sabent per a què.

Estic absolutament d’acord amb aquells que denuncien la dependència pública d’un sector feble, buidat de contingut i malalt de capacitats, i aqui hi poso també molts gestors culturals públics que lluny de crear riquesa, oportunitats i de jugar el risc (cosa perfectament treballable des de l’esfera pública, municipal o territorial), es dedicaran a maquillar-se amb les cremes 2.0 de la Srta. Pepis i correran a comprar el vestit Barbie de  ”Gestora cultural”  per a embolcallar-se de xarxes, tecnologia, cocreació o participació de saló.

I tornarem a proclamar bones pràctiques, memoràndums i estratègies planificades quan així soni com a “trend topic” del sector, no per convenciment ni com a metodologia. En un moment de debat sobre el futur del sector públic, celebro que cada vegada hi hagi més veus que plantegin la seva reformulació per fer un àmbit cultural públic que doni pista lliure als que volen donar contingut i sentit, i que defenestri als que solament el fan servir per a propi lluïment i autobombo. Serà difícil desempallegar-se d’aquesta rèmora si bé, com tot, el temps els posarà al seu lloc.

executive assistant service

Autenticitat, bé escàs a la gestió cultural?

Category:
  Serveis culturals
this post was shared 0 times
 000
About

 Xavier Mingo

  (47 articles)

Leave a Reply

Your email address will not be published.