El diàleg territorial no és màgia, és sensatesa.

Diàleg creatiu vs. creacions imposades.

Massa sovint les polítiques culturals tenen una miopia difícilment graduable. La sensatesa és un bé preuat que demana altes dosis d’humilitat. Territoris petits que volen ser autònoms per sobre de les lògiques d’escala i per sobre d’un sentit comú raonable. Més enllà de l’optimització de recursos o de la seva eficiència, podem posar les persones al centre de la nostra acció política i entendre que els recursos públics tenen sentit en tant serveixen a els immediats usuaris però també als potencials usuaris, aquells que no veiem, però que també hi són. En definitiva, sensatesa, i entendre que la política, encara que local és diàleg. Diàleg que requereix sortir del terme municipal per establir-se en termes de territori.

Venim d’una cultura antiga de mirar massa el nostre campanar. I no és que sigui necessari ni recomanable enmirallar-se en els campanars dels altres, però si que és recomanable entendre que el nostre no és l’únic. El diàleg territorial, o de campanars, demana vistes àmplies un punt d’humilitat per entendre que el nostre campanar potser no és tant esplèndid com pensem, i vol també la visió de futur de qui entén el territori com l’ecosistema dels nostres ciutadans, el lloc proper, immediat i familiar.

Des dels territoris acomplexats, o des dels dirigents acomplexats, es pretén fer de la cultura un ham per a posar en el mapa allò que el mapa ja va posar al seu lloc fa temps. Es segueix menyspreant les persones que hi viuen creient que el circ donarà prestigi als territoris pel fet de celebrar-se un cop l’any, mantenint la resta de d’any en un desert cultural. Als mags de la oratòria se’ls veu de seguida el truc i acaben convertint el circ en un festival, en majúscules…en el seu festival. Polítiques culturals pobres, buides de continguts i amarades de clientelisme i servitud.

Cal saludar un nou projecte que vol justament, treballar sobre la perspectiva territorial. Els teatrets d’Osona. Un projecte intermunicipal que vincula la programació estable de tres sales municipals. Un exemple del que permet el diàleg territorial. Un diàleg que des de la individualitat i l singularitat dona veu als espais no presents. Un diàleg que dona veu a qui se li assigna un paper de farcit del territori.

Teatrets d’Osona,  ve a mostrar com sí és possible entendre el territori des de la lògica de les persones. Teatrets potser petits, però carregats de raons i farcits de bones propostes.

Llarga vida als teatrets d’Osona! Llarga vida a la política cultural en minúscula!