Neues-logo-gross.gifgif

Estem contents que el que hagis trobat hagi estat del teu interès. No dubtis a contactar amb nosaltres per allò que et calgui. Aquest és un projecte en construcció i es desitjos de conèixer noves realitats i de poder aportar aquell coneixement adquirit al servei de projectes il·lusions i objectius nobles.

No tenim cap pressa

Konzepte és un projecte personal que pretén facilitar la implementació de polítiques culturals eficaces. Com en l'educació la implementació de polítiques culturals requereix temps. Un temps que massa sovint no ens donem. Val la pena invertir en coneixement per a obtenir uns resultats més d'acord al que les nostres ideologies ens demanen.

Els nostres projectes en dades

Dinamització90%
Educació permanent75%
Anàlisi i diagnosi100%
Difusió cultural80%

Entrades al bloc

setembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  

Drets culturals i treball territorial (6)

By Xavier Mingo 5 mesos agoNo Comments
Home  /  Sin categoría  /  Drets culturals i treball territorial (6)

Reflexió V: responsabilitat dels actors públics

Aquest aspecte és un dels més rellevants en la lectura de les polítiques culturals en l’entorn que ens ocupa. Com agents legitimats, les administracions públiques generen les accions de lectura, interpretació de la realitat i amb això dissenyen i traslladen accions intencionades. És clar que tot sovint la dimensió i volum dels agents culturals públics és mins (quan existent) i molt depenent de les trames institucionals que el territori disposa.

gestió cultural

gestió cultural

En aquest sentit és on pren importància la lectura que es fa del territori i la seva translació en accions. Comprendre el territori com una unitat bàsica, potser no autònoma i però sí polièdrica permet posar el focus en les persones i no en les institucions. Un element d’aquesta lectura és la visió de l’acció pública a través de la transversalitat.

El rol de l’administració com a facilitador i no lider de processos de creació i producció pren una especial significació en aquests entorns territorials. L’empoderament de les persones, el treball de posar a l’abast recursos i serveis i la no anul.lació de l’acció ciutadana són eines per possibilitat l’exercici dels drets culturals.El fet de poder orientar l’acció de les polítiques culturals cap a la lectura dels territoris, més enllà de l’espai estrictament urbà possibilita que s’identifiquin, potencialitats, agents i recursos que poden generar nous diàlegs entre l’administració i els agents culturals o la ciutadania.

Hi ha doncs una responsabilitat dels agents públics en la creació d’espais hàbils per al desenvolupament dels drets culturals, de tots ells, fins i tot en els entorns territorials no urbans. Una primera, és la de saber llegir, en clau global i polièdrica aquestes realitats i la de saber oferir accions orientades a possibilitar l’exercici dels drets culturals.

No obstant voldria recuperar el fil de la realitat de bona part dels municipis amb un marc competencial mínim i uns recursos encara més mermats i atenent aquella inquietud i efervescència d’una ciutadania que reclama espais, recursos i interlocutors en el seu desenvolupament personal i comunitari. Els municipis de menys de 5000 habitants no tenen cap competència obligatòria en l’àmbit cultural, és en els següents de més  volum, a partir de 5000 que han de disposar d’una biblioteca pública. Aquesta xarxa tampoc no pressuposa la implementació de polítiques culturals. La disposició d’espais culturals no ha suposat en molts casos la millora de les accions vers el fet cultural.Aquesta situació de continents sense contingut (o amb un contingut no contextualitzat), resulta malauradament massa freqüent. Tal i com indica el Consell d’Europa en el debat sobre les infraestructures culturals i la activitat cultural, hi ha el risc de focalitzar la gestió de les infraestructures descuidant (o fins i tot ometent) les activitats i la seva intencionalitat. Això dona a l’administració nacional un paper rellevant, (que no vol dir que el faci) en la vertebració d’altres serveis i possibilitats. Òbviament, molts d’aquestes corporacions van optar,en el seu dia,  per  desplegar equipaments i serveis culturals i fins i tot per professionalitzar-ne la seva gestió, fet que ha garantit la implementació real de polítiques culturals.En alguns territoris, la prestació i auxilia a les corporacions han estat a càrrec d’entitats locals superiors, però en d’altres els suports a les polítiques culturals han estat absents de cap altre agent que el propi sector i les corporacions locals de primer nivell.

Resulta clar veure l’esforç que els petits i mitjans municipis han desenvolupat al llarg dels anys de democràcia al nostre país. Amb un marc normatiu i competencial tant singular, s’ha vertebrat xarxes d’equipaments i serveis complementàries a les inexistents de caràcter territorials i s’han desenvolupat accions i polítiques amb entitats i persones.Aquestes polítiques de diverses naturaleses han anat creant una percepció de l’administració amb certs aires paternals. Una imatge que s’ha consolidat en el moment que les pròpies corporacions han desplegat discursos de racionalització del servei públic i s’han identificat com a prestadors de serveis. En aquest moment, la ciutadania ha passat a ser client i ha deixat en mans de les institucions (excepte el dret a queixa) la responsabilitat sobre el seu esdevenir.En els darrers anys, s’evoluciona cap al que A. Serra anomena l’estat relacional on es trenca la visió autàrquica de l’organització pública.En aquest moment es comença a desenvolupar accions que proposen l’empoderament de la ciutadania però encara de forma més estètica que eficient.És evident que el cas de la cultura,aquest diàleg s’ha limitat, en molts casos, en l’esforç per augmentar els nivells d’ocupació de teatres i de visitants en exposicions

Category:
  Sin categoría
this post was shared 0 times
 000
About

 Xavier Mingo

  (37 articles)

Leave a Reply

Your email address will not be published.