Neues-logo-gross.gifgif

Estem contents que el que hagis trobat hagi estat del teu interès. No dubtis a contactar amb nosaltres per allò que et calgui. Aquest és un projecte en construcció i es desitjos de conèixer noves realitats i de poder aportar aquell coneixement adquirit al servei de projectes il·lusions i objectius nobles.

No tenim cap pressa

Konzepte és un projecte personal que pretén facilitar la implementació de polítiques culturals eficaces. Com en l'educació la implementació de polítiques culturals requereix temps. Un temps que massa sovint no ens donem. Val la pena invertir en coneixement per a obtenir uns resultats més d'acord al que les nostres ideologies ens demanen.

Els nostres projectes en dades

Dinamització90%
Educació permanent75%
Anàlisi i diagnosi100%
Difusió cultural80%

Entrades al bloc

juliol 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Drets culturals i treball territorial (5)

By Xavier Mingo 3 mesos agoNo Comments
Home  /  Cultura Municipal  /  Drets culturals i treball territorial (5)

Reflexió IV:l’educació, la formació, la informació i la comunicació.

Drets culturals, sobre la formació: Sens dubte a “l’educació: hi ha un tresor amagat a dins”, J. Delhors (1996) ja apuntava les possibilitats que els processos educatius vers el desenvolupament de les persones i les comunitats oferireixen. És fins i tot en els àmbits de l’educació i la formació

indicadors culturals drets culturals

indicadors

on podem trobar més exemples de projectes de caràcter territorial que han sabut passar les limitacions dels termes municipals i adaptar-se a necessitats de les persones.

La disposició de serveis d’educació, més enllà dels propis de l’ensenyament obligatori ha vertebrat projectes que han posar d’acord municipis i entitats en l’assoliment de serveis territorials. Si bé, de vegades aquests territoris són poc abastables, atenent les necessitats de mobilitat de les persones, són exemples clars de prospectiva territorial i acció orientada a les persones.

Alguns serveis d’educació permanent mantenen viva les tres branques de la seva realitat: l’educació bàsica, l’educació per al treball i l’educació per al lleure i la cultura. Aquesta diferenciació, pren forma diverses però permeten mantenir una imatge definida del que suposa l’educació permanent. Una aposta clara en l’empoderament de les persones al marge de la seva situació social, educativa o econòmica i un mirar els contextos com expressa l’informe Delors quan parla de l’aldea global.

Sens dubte aquesta és una clara oportunitat, si bé compta amb els paranys habituals de les polítiques públiques. La seva tendència a ser mecanitzades i instal·lades en processos irreflexius.La dificultat per estructurar i dotar d’eines els projectes en els territoris dificulta el canvi de paradigma en el treball des de l’administració. Un canvi que s’orienta cap a la transversalització dels serveis i cap a la operativització dels recursos.Afegim, segons l’anàlisi que desenvolupem, el criteri territorial.

Per altra banda, cal entrar a valorar els continguts d’aquesta educació i formació. És evident que l’educació permanent de persones adultes (i per descomptat l’ensenyament en els nivells obligatoris) ha de contenir la creativitat com eix fonamental de la construcció de la persona. La seva significació com eina de desenvolupament va més enllà de la pròpia persona i es converteix amb un paradigma de la societat. Aquest paradigma de la creativitat ha generat, fins i tot, processos d’acostament del món empresarial a les tècniques de creació artística, no com a forma de mecenatge, sinó com a eina per al desenvolupament dels processos empresarials i productius.

En l’accés a la informació i la comunicació ens trobem davant d’una situació curiosa: aquest és un dels aspectes on es materialitzen de forma més evident les xarxes territorials. A diferencia dels espais urbans, amb saturació i infoxicació, els territoris rurals encara disposen de certes eines efectives per la comunicació. L’abast reduït i la confluència de xarxes permet la tria i selecció de canals i estratègies més efectives.

Existeix tanmateix una relació directa amb la qualitat d’aquesta informació, filtrada per prescriptors significatius i que li donen una pàtina més creïble.

En contra d’aquest fet, les polítiques culturals d’aquests entorns no urbans, no disposen de mecanismes hàbils ni significatius per a traslladar, més enllà de les seves àrees d’influència qualsevol informació.

El dret sobre la informació i la comunicació és requereix d’una part garantista i una altra de significació i els esforços traslladables als emissors, cal que siguin parcialment compartits pels receptors, pel que es genera una dissociació d’interessos, si els continguts no li són significatius.

La manca d’estructures pensades per a l’usuari no permeten significar un volum d’informacions que generen valor al propi territori i que, sense ser excloents, acostarien les persones als recursos ja existents i als que es poden crear.Així doncs els esforços es segueixen centrant en maximitzar els canals i en saturar un públic que lluny de poder seleccionar, acaba insensible a les realitats estandaritzades i acull solament aquelles que li arriben filtrades o de forma qualificada.

Categories:
  Cultura MunicipalEducacióOpinióRecursos gestió cultural
this post was shared 0 times
 000
About

 Xavier Mingo

  (36 articles)

Leave a Reply

Your email address will not be published.