Reflexió III: Accés i participació a la vida cultural. Drets culturals.

Drets culturals. creació i funció de l’espai públicDrets culturals i treball territorial.

En l’accés i participació a la vida cultural trobem novament una seqüència coneguda: els espais estríctament locals disposen de certs mecanismes que els permeten un diàleg amb la ciutadania. Aquest diàleg, bàsicament concentrat en la presència del cicle festiu, ofereix, en molts casos una oportunitat d’accés directe a la vida cultural.

Un espai també facilitador d’aquest accés és la participació associativa. Curiosament, en els darrers temps veiem una reculada en la creació i dinamisme de les entitats associatives. La rigorositat de les normatives fa que moltes entitats, replantegin la seva acció o simplement no es constitueixin, per la impossibilitat de fer front al nous marcs normatius i les exigències

administratives.Aquest són, a més de la dificultat i l’absència, en aquests entorns territorials de serveis de cultura identificables, les dificultats per vertebrar espais de participació que permetin un diàleg més fluït entre la ciutadania i entre aquesta i l’administració.

Per altra banda, la proximitat dels serveis no facilita que, fins i tot en entorn rurals, on la proximitat als electes o als serveis públics sigui generadora de noves accions.

Novament la manca d’una planificació territorial (feta per altra banda per a serveis com els bibliotecaris), no permeten la redimensió de les accions i polítiques culturals de base, relegant-se a una participació estàtica o bé condicionada per factors de coneixement personal, oportunitat o casual.

L’absència d’aquests entorns territorials identificables torna a centrar en el municipi les úniques opcions. Si bé, la participació en l’àmbit polític ja es construeix des d’aquest espais per una raó administrativa, la cultural topa amb aquells circuïts i realitats compartides que els territoris disposen més enllà del seu terme municipal.

Hi ha una qüestió de dimensió en les oportunitats de participació. La creació d’estructures locals compartides faria augmentar aquestes oportunitats atenent que, una vegada resolts problemes de mobilitat, les persones poden exercir l’accés a serveis compartits de forma mancomunada, coordinada o natural. La lectura, novament del territori en un focus més obert i no localista, permetria la creació d’aquestes oportunitats i la millora de la qualitat i massa crítica de les entitats culturals presents.

Resulta especialment interessant i abastable, en aquests entorns territorials el procés d’entendre el recurs públic com un dret associat a una responsabilitat i no exclusivament com a dret. Això permetria una millor comprensió, ús i valoració dels serveis públics i dels recursos comunitaris, generant-se una pedagogia sobre la seva utilitat i cost per al col.lectiu.