Neues-logo-gross.gifgif

Estem contents que el que hagis trobat hagi estat del teu interès. No dubtis a contactar amb nosaltres per allò que et calgui. Aquest és un projecte en construcció i es desitjos de conèixer noves realitats i de poder aportar aquell coneixement adquirit al servei de projectes il·lusions i objectius nobles.

No tenim cap pressa

Konzepte és un projecte personal que pretén facilitar la implementació de polítiques culturals eficaces. Com en l'educació la implementació de polítiques culturals requereix temps. Un temps que massa sovint no ens donem. Val la pena invertir en coneixement per a obtenir uns resultats més d'acord al que les nostres ideologies ens demanen.

Els nostres projectes en dades

Dinamització90%
Educació permanent75%
Anàlisi i diagnosi100%
Difusió cultural80%

Entrades al bloc

juliol 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« juny    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  

BLOC de KONZEPTE

Una finestra per conèixer allò que fem i pensem
All
0
Cultura Municipal
0
Educació
0
Opinió
0
Recursos gestió cultural
0
Serveis culturals
0
Serveis empreses
0
Sin categoría
0

Conclusions. Projectes culturals intermunicipals

9 de juny de 2018
Conclusions: projectes culturals intermunicipals  Una primera conclusió que s’evidencia és la manca de projectes intermunicipals. Una realitat que ens caldria fer qüestionar la seva necessitat. Aquesta realitat ens fa qüestionar també l’entramat institucional del nostre ordenament. Amb més administracions supramunicipals que municipals, la seva funció, respecte la cultura és, com a mínim, qüestionable. L’origen dels projectes territorials segueix sent,però local. Un local que sí té una lectura amplia de l’espai temps i que reclama aquest diàleg amb altres agents. De vegades públics, de vegades socials i sectorials. Aquests projectes (o idees) acaben modificant-se en virtut del diàleg amb aquests mateixos agents. És aquí on podem identificar una nova bondat dels processos. Aquesta depuració i acotament i aquest contrast a que es veu sotmès. Aquest mateix diàleg l’hem pogut trobar en forma de processos d’equilibri on institucions diverses han modulat formes pròpies per a cercar un encaix, amb tot el que suposa davant les realitats diverses dels municipis. Podem identificar també la necessitat de generar processos de professionalització de la gestió de la cultura en el territori. No solament el fet que els projectes hagin estat proposat per figures professionalitzants, sinó pel fet que sense aquestes figures la seva gestió acaba sent impossible o acaba desintegrant-se. Les estructures dels municipis doten els serveis de cultura per sota de les seves necessitats que i aquests no disposen de marges ni capacitats per a atendre a potencialitats que ampliïn les possibilitats dels seus propis habitants. Aquesta manca de presència professional, tampoc coberta per administracions de rang superior i existents en el territori, generen greus disfuncions i fan perdre potencialitats a locals i territoris. Les entitats locals estan suplint les funcions d’estructuració del territori que altres administracions haurien de tenir. A més, aquestes entitats les supleixen a costa del seu propi recurs i amb el seu risc, i si bé, podem parlar de certs beneficis en l’endegament de projectes territorials, la inversió és encara poc equilibrant. És doncs una necessitat la creació d’estructures territorials que permetin l’equilibri d’aquests serveis i que els equipari a altres xarxes com la de serveis socials o altres serveis a les persones. Naturalment, l’entorn competencial és determinant, i redueix a serveis bàsics de lectura pública tota la competència municipal en municipis de més de 5000 habitants. La possibilitat de generar processos territorials, passen doncs per la incentivació de sistemes cooperatius. Sistemes que a través del cofinançament o la cessió de recursos, es planifiqui la intervenció en els territoris que tenen sentit com a tal. No podem parlar doncs d’un desinterès en el treball territorial. Si podem parlar d’un  desconeixement dels seus beneficis, i d’un marc complex per a la seva implementació. L’anàlisi mostra la relació directa entre la inversió de recursos i l’èxit dels projectes. Uns recursos que han d’estar lligats a accions territorials de caràcter estratègic. Un criteri en definitiva. Amb això, es projecta un escenari afavoridor dels projectes intermunicipals, on el risc es compartit i la pressió recau en un grup més ampli.  Aquests projectes liderats des

Projectes culturals intermunicipals 3. L’Estat de la qüestió

9 d'abril de 2018
Com està la situació dels projectes intermunicipals culturals La realitat dels projectes culturals intermunicipals i del sector cultural en els entorns no urbans, presenta realitats diverses i no homogènies. La distància amb les àrees urbanes i conurbacions dibuixa escenaris diferents i poc homologables. És cert que en les darreres dècades els municipis han generar processos d’estructuració dels seus serveis personals, i amb això, han reforçat el teixit creatiu i les programacions que la ciutadania té a l’abast. Malgrat tot, aquests processos han estat individuals, i no focalitzats en les dinàmiques poblacionals, sinó en les seves inèrcies locals. Tanmateix des de l’administració de la Generalitat de Catalunya es va establir alguns mecanismes reguladors i equilibradors, com el Pla d’equipaments culturals de Catalunya (PeCat) i altres eines de planejament que no han acabat sent capil.laritzades en la seva part final. Podem esmentar de forma clara que hem tingut moltes dificultats per trobar projectes amb aquestes característiques. Si bé existeixen experiències en la compartició de serveis educatius artístics, com les escoles de música, no sovintegen tant els projectes de caràcter culturals amb altres continguts. S’observa en el territori de Catalunya que existeixen algunes iniciatives, encara embrionàries que permetran, en un futur ampliar aquestes propostes, però es compten amb un major numero les iniciatives que han tancat a les que es creen. Iniciatives com SMTA de Girona, o la xarxa de programadors de la província de Girona, són algunes que van deixar de funcionar malgrat acomplir amb aquesta voluntat territorial o el Projecte Transversal  encara en funcionament, però amb dificultats per ampliar-se en un territori massa heterogeni. La presència de projectes culturals més enllà dels termes municipals corresponents xoca una atomització i disgregació de l’acció cultural més focalitzada en la pròpia comunitat que no en les necessitats del sector, tant en els àmbits de l’exhibició com de la creació o la producció. La consulta al CERC (Diputació de Barcelona) ens va fer veure la manca i singularitat dels projectes existents i la seva manca de projecció territorial, malgrat que aquesta institució (la Diputació de Barcelona) ofereix des de fa més de trenta anys serveis i assessorament per a la creació de dinàmiques territorials. El coneixement d’aquestes experiències és doncs fins i tot per a ells una limitació, i per tant ens situa en la singularitat i l’excepcionalitat de la realitat dels projectes culturals intermunicipals.  Hi ha un sector que sí ha sabut vertebrar certes dinàmiques comunes i aquest és el dels ensenyaments artístics. Bàsicament els de les escoles de música. Aquí sí podem trobar alguns exemples de treball intermunicipal amb l’objectiu bàsic d’oferir serveis d’ensenyaments artístics en territoris dispersos o de massa poblacional baixa. Amb tot, les dinàmiques que es poden establir en aquests projectes difereixen del que s’entendria com una política cultural territorial, si bé, no seria just obviar-los. Per tant, ens trobem davant una situació realment singular. Les experiències desenvolupades en els àmbits diversos de la gestió territorial, com la recollida de residus, les xarxes d’abastiment d’aigua o comunicacions, o fins i

Dona, musica i consciència

9 de març de 2018
Segurament algunes (o moltes famílies) ens hem sorprès com els nostres fills i filles venien a casa cantant cançons de “reggeaton”. Música que no forma part de la discoteca familiar, ni de les escoltes radiofòniques habituals. Sense ànim de categoritzar, és cert que aquest estil musical, d’orígen caribeny requereix d’un moment d’atenció per part d’educadors i pares i mares. Els ritmes enganxifosos i les melodies fàcils i banals porten un missatge intern on “cosifiquen” la dona i li donen un rol d’objecte sexual i a disposició del mascle. La música, com sabeu (i ho sabeu per què és un dels elements important de la nostra escola), és un vehicle per a adquirir i gaudir dels aprenentatges. Però també és un vehicle per introduir missatges com el que aquest estil musical insinua (tot i que a vegades de forma explícita). Cal doncs que els adults siguem conscients que tot i que el seu origen cultural és llunyà, reprodueix una estructura social a derribar, canviar i substituir. És feina doncs dels educadors, pares i mares i programadors de l’àmbit cultural advertir, per aquells que no han detectat aquesta situació, que aquest no és el model de societat que volem per al futur dels nostres fills i filles i que està en les nostres mans oferir-li’s models d’equitat, i justícia on les dones puguin ser allò que són i no allò que els homes, la indústria discogràfica o el capitalisme ens imposa. Hem passat per generacions Disney on es pervertien els missatges dels contes tradicionals, carregats de “permacultura” i s’oferien imatges de nenes, noies i dones accessòries i banals i ara el nou embat són estils musicals encara més banals, comercials, buits de valor creatiu però amb una càrrega en profunditat que cal que posem en alerta la nostra consciència per a evitar. Per a que cada dia sigui 8 de març

Projectes culturals intermunicipals. 2

3 de març de 2018
Projectes culturals intermunicipals en què ens hem fixat? Els projectes culturals intermunicipals que hem valorat, no volen ser exemplificants. Compten, tots ells amb entorns i realitats diferents. És clar que no són els únics, però també és cert que permeten una certa exemplificació de la nostra realitat. Així a Catalunya, els projecte de caràcter territorial tenen una constant que sovinteja. Són adscrits a l’àmbit de l’educació, la formació, o en algun cas, i tangencialment a la cultura. Exemples d’aules de música implementades en diversos municipis, i gestionades com a unitats. Existeixen a la cerca de la massa crítica poblacional suficient per a fer viables projectes d’educació musical en territoris dispersos. Ens hi acostarem a través dels seus gestors i descartem la lectura que poden fer els seus usuaris, no per manca d’interès, sinó per poder acotar una vessant d’aquesta reflexió. Els gestors, en la seva majoris, públics o pseudo públics, implementen projectes nascuts per diferents casuístiques. Raons diverses que han orientat energies cap a la definició de propostes culturals més enllà del territori. Tal i com planteja Santiago Castro (1999) una part de la cultura reposa sobre una identificació de creences i valors compartits. És aquest valor col.lectiu que dona valor i extensió a les expressions i a les formes que es prenen en les relacions humanes. Per tant doncs el valor extensiu, i per tant, el valor territorial, és un aspecte determinant en l’acció de desenvolupament de la gestió cultural. La cultura ha esdevingut polièdrica. Tal i com defineix Umberto Eco (1968) els processos de globalització han creat capes on l’individu adquireix diferents perfils identificatius. Aquests perfils, no tenen per què coincidir amb els entorns immediats de la seva quotidianitat i sí poden respondre a les diferents identitats que conviuen en l’individu. Entorns que ara ja no són solament familiars, relacionals vinculats a l’amistat o la vinculació emocional, sinó que poden ser també virtuals, distants o suposats. Què passa doncs en els entorns rurals, disseminats i atomitzats? Aquests espais han acabat sent espais lúdics, de dispersió de l’estres urbà i allunyats dels processos creatius i dinàmics. Sense desmerèixer els projectes que han aportat valor al territori i que s’escampen per tot el país, Catalunya disposa d’un model de distribució dels recursos desequilibrat atenent una capital macrocefàlia i en contínua tensió amb un territori que s’esforça per generar valor, o contrarrestar-lo. En aquest sentit, també podem veure com les polítiques implementades no s’han dirigit cap a l’empoderament dels individus, ni tant sols de les administracions locals, sinó justament tot el contrari, cap a la generació de processos gregaris (on la globalització també hi ha jugat un paper). Les lectures culturals des dels territoris, a més, han diferenciat entre processos culturals “folklòrics, “populars” o festius i els processos de creació més lligats a la contemporaneïtat. En la nostra societat doncs, parlar de la cultura des de l’acció de la política cultural passa per la generació d’eines, espais, processos i itineraris personals que permetin acollir aquesta individualització (segons Beck) per a assolir

Treball cultural intermunicipal: una realitat obviada

24 de febrer de 2018
Una necessitat obviada? El projectes culturals intermunicipals comencen una sèrie d’entrades al bloc sobre aquest tema que considero massa vegades obviat. En concret segmento un article escrit i que ofereixo a qui pugui interessar. El present informe sobre els projectes culturals intermunicipals  vol acostar-se a la identificació d’un aspecte del sector cultural al nostre país. Un aspecte que modula de forma determinant la vertebració dels recursos i serveis culturals que l’àmbit públic desplega en la geografia: els projectes culturals intermunicipals. Els projectes culturals de naturalesa intermunicipal desenvolupats des de l’administració local  resulten un “rara avis” del mapa cultural. Aquesta escassetat, malgrat la seva fidelitat al territori deixen els ens locals com a únic agent actiu i sembla negar el territori com a unitat de relacions humanes. Per acostar-nos a aquesta realitat, inabastable en el context d’aquest article, podem fixar-nos  en les experiències reals que ja es desenvolupen sota aquesta concepció de la gestió cultural. Per això, abandonarem altres línies de recerca que podrien complementar aquest aspecte, i focalitzem aquesta anàlisi en àmbits concrets per possibilitar un document abordable i útil. Així doncs ho centrarem en el coneixement de tres experiències reeixides, si bé diferents en un context certament mancat de moltes experiències més. Tres projectes que, no per la seva exitosa implementació, deixen de ser singulars: la tria d’aquests  tres projectes es fa molt condicionada per la poca existència de projectes intermunicipals: dos d’ells coneguts d’antuvi per contacte professional. un Teatrets d’Osona, configura la actual dedicació professional i es focalitza, per això com a estudi de cas, un altre, FEMAP, pròxim per haver desenvolupat tasques professionals de gestió cultural en institucions del Pirineu i per tant amb un coneixement previ de la seva existència. El tercer, facilitat per consultes a organismes i persones del sector cultural públic, és proper també en el territori i conté característiques especialment interessants a l’article que es podran observar en el seu desenvolupament. Els projectes que hem valorat, no volen ser exemplificants. Compten, tots ells amb entorns i realitats diferents. És clar que no són els únics, però també és cert que permeten una certa exemplificació de la nostra realitat. Així a Catalunya, els projecte de caràcter territorial tenen una constant que sovinteja. Són adscrits a l’àmbit de l’educació, la formació, o en algun cas, i tangencialment a la cultura. Exemples d’aules de música implementades en diversos municipis, i gestionades com a unitats, existeixen a la cerca de la massa crítica poblacional suficient per a fer viables projectes d’educació musical en territoris dispersos. Podeu veure un resum de tot l’article (que anirem col.locant en posts més curts) en aquest enllaç.
Cultura Municipal Serveis culturals

Projectes culturals intermunicipals

17 de gener de 2018
Treball cultural intermunicipal: una necessitat obviada En breu presentem en aquest espai bloc, un article sobre tres projectes culturals intermunicipals d’èxit en l’entorn del nostre país. Aquest article vol acotar un objecte d’estudi i identificar la raó de la seva poca presència en l’escenari cultural a Catalunya. El pas de la crisi econòmica des del 2008 ha albirat un futur incert en un sector ja de per si complex, com és el cultural. En l’esfera de la res pública, les polítiques culturals sempre s’han centrat en els grans equipaments, les polítiques parlamentaries i el “show bussines” però mai en les petites polítiques de la xarxa de municipis que configuren el nostre país. Històricament, la nostra no ha estat una societat avesada als pactes i al treball cooperatiu (des de l’esfera pública). Malgrat la llarga i exitosa tradició cooperativa de l’economia, aquesta visió no s’ha traslladat a la gestió pública. Malgrat l’origen feudal de la Generalitat (Diputació del General) o la Mancomunitat noucentista fins a les Diputacions o Consells Comarcals, el treball interterritorial ha esdevingut una eina poc sovintejada en la gestió de les qüestions que afecten el territori, i encara menys emprada en l’aplicació de polítiques culturals. No entrarem a desvetllar les seves raons, però podem identificar-les ràpidament veien les dificultats de les polítiques culturals locals. Les experiències no són decebedores Malgrat això, existeixen projectes que malgrat aquestes dificultats, han reeixit i tenen el territori com a element identificador i fan de la qualitat i del mateix territori un actiu i virtut. Les dades obtingudes en el projecte que presentarem properament, identifiquen algunes qüestions i permeten entendre algunes condicions de com i perquè d’aquesta realitat. Podeu consultar els projectes objectes d’estudi en aquests enllaços: Festival de Música Antiga dels Pirineus  , Teatrets d’Osona t i Treball cultural municipal dels ajuntaments del Baix Montseny. Per aquest darrer, podeu consultar l’espai web de l’ajuntament de Sant Celoni
Load more