Poques vegades he trobat institucions (corporacions locals, en el meu cas) que prenguin en serio l’avaluació dels projectes de gestió cultural.
Poques per no dir, que encara no he trobat cap. Memòries, justificacions i informes i informets tots els que vulgueu, però res sistemàtic i apreciatiu.

És cert que no és fàcil, però el problema no rau en la facilitat o dificultat de la pròpia cosa, si no, en la viciada inèrcia de l’activisme en que ens instal.lem.
Sens dubte, la gestió cultural en l’àmbit públic és un desert en la sistemàtica i la rigororitat dels processos d’avaluació. Com si aquests fossin una nosa que impedeixen el gaudi (o vergonya) dels resultats de les accions i activitats que em plantejat.

Podem crear sistemes en xarxa, reunions de seguiment, exàmens de suficiència al servei de la ignorància política, però som els propis gestors (o aquells que així s’auto anomenen) els que defugim aquest procés per entendre’l accessori, una vegada haver presentat la nostra “obra” al nostre “públic”.

Ho deixo aquí, en algun moment, reubicaré aquesta idea. Si teniu coses, m’ho dieu….