La gestió de la cultura i els nous entorns.

Com tot allò que es preua, la gestió de la cultura ofereix calibres diversos que arriben a sectors i poblacions diverses.

No és fins que no hi has vist diversos d’aquests calibres quan hom aprèn a valorar el valor intrínsec de la cultura com a eina de desenvolupament de les persones.

Les primeres divisions de la gestió de la cultura, i fins i tot aquelles que volen ser-ho sense aconseguir-ho ofereixen una visió desdibuixada de les realitat més esteses.

El treball cultural en els entorns locals tenen i mantenen situacions d’aïllament extrem i angoixant. Moltes són les dificultats i incomprensions de voler generar accions, moviments i reaccions als entorns creatius o les inquietuds artístiques de les persones. Aquestes dificultats, sovint rauen en la mateixa incomprensió local i la pròpia ignorància al creure que en els entorns locals la cultura ha de ser gregària dels grans centres i moviments.

Les tecnologies curiosament ajuden poc a vertebrar iniciatives o noves inquietuds. Les xarxes lluny de vertebrar i facilitar la dinamització acaben ser balcons aïllats d’exhibicionisme i de un cert narcisisme. Ens em d’anar a Palo Alto per girar la cantonada i trobar algú del poble. No vull amb aquesta aportació negar la utilitat, si la tenen, de les xarxes, però si que em genera un cert desencís veure com s’ha banalitzat i com s’ha apoderat d’elles l’afany comercialitzador, o com no també dir-ho, com des del sector cultural no se sap aprofitar novament les eines més enllà del que ja coneixem.

No trobo malament, si bé sí inquietant, que hàgim d’anar a Palo Alto per trobar algú de la cantonada. Potser seria divertit, o dramàtic, veure per què em de fer aquesta pirueta geogràfica-tecnològica per trobar-nos en l’espai local. Si em neguiteja més que totes aquestes eines no serveixen per a generar res nou. En una trobada recent amb investigadors de Microsoft, ens demanàvem possibles aplicacions culturals a dispositius i ginys que ja existeixen i que no són objectes de ciència ficció. Novament el sector “creatiu” deixa de ser-ho i torna a acomodar-se.

Curiosament, la xarxa virtual no servei per crear, enfortir o dinamitzar la xarxa real. O és que els gestors no estem sabent veure-li les possibilitats? Potser en breu, us podré oferir alguna resposta.